la meva amiga com un vaixell blanc

.
Aquella verge vinclada als meus braços
tota es donava però ha fet un gran crit
- Oh, amat, no temis! - em deia
------------------------------- ajocant-se:
- No hi ha a la terra cap glavi més fi.
.
Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra
que et faci ofrenes d'un amor tan pur.
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga:
¿com ho faria, si era sense tu? -
.
I ara s'alçava i jo la vestia
i els seus cabells destrenava pel coll.
La carn, flotant al mossec de la vida,
s'enorgullia de la comunió.
.
- ¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava
ara ja és teu, i elevarà el teu cant? -
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:
- Quan corris món, el meu nom, ¿què et dirà? -
.
A cada mot més la veu endolcia,
i jo era alhora l'heroi i l'esclau:
- No et deixaré
---------------et diré el nom d'amiga.
La meva amiga: com un vaixell blanc,.
.
I encar de nou la prenia en mos braços
- ja era el seu ventre més alt i més fort.
I a cada pit un vermell:
-----------------------dues brases
com la punxada del llavi i del cor.